Són molts els centres educatius que estan aplicant metodologies basades en projectes globals i interdisciplinaris. Amb la contribució de persones expertes i experimentades, aquesta jornada pretén reflexionar sobre les possibilitats i els requeriments d’aquestes iniciatives i compartir inquietuds i opinions sobre diversos aspectes implicats en tot plegat, com ara el rol del professorat i dels alumnes, l’organització dels centres, la planificació docent, el currículum i l’avaluació, entre d’altres.
Participants
- Miquel Martínez. Catedràtic de Pedagogia, Universitat de Barcelona
- Ángeles Moreno. Directora de l’Escola Bac de Cerdanya, d’Alp
- Isabel Rubio. Directora de l’Escola El Pilar, de Premià de Mar
- Ernest Riera. Professor del Centre Escolar Empordà, de Roses
- Jordi Álvarez. Coordinador de l’ESO de l’Escola Proa, de Barcelona
- Carlota Bujons. Pedagoga de l’Escola Projecte, de Barcelona
- Íngrid Ribelles. Sotsdirectora de l’Escola Nou Patufet, de Barcelona
- Jordi Calvet. ICE de la Universitat de Barcelona. Membre de l’equip fundador de l’Institut Quatre Cantons, de Barcelona
- Moderador: Enric Prats. Professor de Pedagogia Internacional, Universitat de Barcelona
Millores en l’educació i introducció dels projectes: per què?
Els centres educatius estan introduint millores molt diverses, entre les quals té un paper destacat la pedagogia per projectes. Tot i no ser un mètode nou, s’acostuma a identificar amb innovació i millora.
Ens proposem preguntar-nos quines possibilitats ofereixen aquests mètodes globals i interdisciplinaris i quines dificultats presenten.
El rol del docent en la pedagogia per projectes: transmissor o facilitador?
Si bé les millores en les pràctiques educatives solen basar-se en canvis de mètodes, sempre exigeixen que el docent ressituï el seu rol perquè la transformació didàctica sigui efectiva. Com s’asseguren l’eficàcia i el rendiment esperables en entorns docents nous?
L’alumne: participant o protagonista?
Les millores s’orienten a facilitar processos d’aprenentatge més satisfactoris. L’alumne se situa en el centre de les preocupacions d’aquests projectes. La possibilitat que intervingui en la decisió sobre què, quan i com orienta la seva tasca individual i col·lectiva és un repte didàctic. Com cal afrontar aquest enfocament?
L’organització dels centres: repte o destorb?
Els mètodes globals, com la pedagogia per projectes, requereixen també mirades globals sobre el fet educatiu. L’organització dels centres, més enllà dels aspectes merament administratius, pot implicar un repte o bé un destorb de cara a una adequada coordinació pedagògica. Quins aspectes cal tenir presents en aquest àmbit?
El currículum: necessari o prescindible?
Hem sentit alguna vegada que, mentre s’assoleixin els objectius fixats al final de l’educació obligatòria, el currículum és un instrument prescindible. Com es pot abordar un currículum carregat de continguts i assegurar el domini competencial?
L’avaluació: finalitat o eina?
La pregunta no és com avaluar sinó per a què avaluar. No és una pregunta fàcil de respondre. Noves maneres d’avaluar han de permetre que l’avaluació suposi una oportunitat per a l’alumnat de poder regular els mecanismes d’aprenentatge i reflexionar-hi. Com es concreta, això?
Un nou d’entorn d’aprenentatge: TeideProjectes
Presentació de la proposta pedagògica TeideProjectes, una solució integral que possibilita el treball per projectes interdisciplinaris als centres.
Comments are closed.